DEESES: Contrasta d’una manera impactant amb la resta del poema deixant un bon sabor de boca.

LLORDA: Perquè és una paraula plena de significat per a jo, que sóc de la Ribera d’Ebre i allí es diu molt per a dir lletja i no l’he tornat a sentir més d’ençà que vaig marxar de Flix.
exiliades. Amb una sola paraula s’entén la situació en que es troben.

DESMEMÒRIA: La paraula que més m’ha agradat és 'desmemòria'... no recordo per què.

ESCLAVATGE: Paraula que, encara que no ho sembli, perdura al segle XXI.

NADIUS: Perquè tots ho som.

La paraula és BOCINS: És una paraula que, donat que els meus pares i avis són de la franja entre Osca i Lleida, sempre l’he feta servir en aquell dialecte desconeixent que també existís en el català central. Així doncs, sempre que se m’escapava en públic, em pensava que estava cometent una gran errada pròpia d’algú que no coneix la llengua. Avui, gràcies a aquests poemes i a aquest concurs, he tingut l’oportunitat de saber que no he estat fent el ridícul davant la gent tot aquest temps.

EXCEL•LENT: Perquè no només manifesta bondat sinó que a més resalta la frase en que és partícip.

SILENCI: (del poema ‘Cançó del final de la terra’ – ‘Penn-ar-bed’, de Mereid Puw Davies), perquè la paraula ‘silenci’ se sol pronunciar més baixa, gairebé tocant aquesta quietud que significa. També, perquè el silenci em recorda tot allò que no tinc o que he perdut i em fa estimar-ho encara més; perquè el silenci és capaç de curar les ànimes farcides de dolor; perquè el silenci ens fa a nosaltres mateixos, tot sols, i perquè l’absència i la buidor del silenci és presència de records.

He triat UN TROS DE POEMA de l'exposició: belles paraules i amistat, una espatlla on plorar, totes aquestes coses jo, que t’hauria estimat fins al deliri, em sembla que no me les mereixo. Paga’m, amor, amb només amor, i si no queda’t el canvi.

SÍ: És una paraula curta, contundent, arriscada, tímida, valenta, eufòrica, trista, alegre, dubtosa, mentidera, certa, sincera, amagada, poruga, viva, silenciosa,...amb una síl•laba pots dir tantes coses! De vegades no cal so, simplement amb un moviment del cap amunt i avall, o una simple expressió tancant els ulls. Em recorda moments importants, poc importants, camins, bones i males notícies,... una mica el que som, simples decisions que un dia vam prendre.

NINA: Perquè és una paraula que em sona dolça a l’oïda, perquè em transporta a la meva infantesa i perquè em fa veure la cara de la meva filla.

ATZUCAC: Per la seva sonoritat, perquè ens recorda que un dia varem ser àrabs, perquè a penes s’utilitza.

XIUXIUEGEN: Perquè en dir-la en veu baixa sembla un ocell que parla.

MEMÒRIA: M'agrada perquè em fa recordar un joc que feia amb els meus avis quan era petita: em feien una pregunta i ells sempre em deien -'fes memòria'- i mentre jo intentava recordar, ells m'explicaven històries. Aquesta paraula em fa pensar els bons moments que vaig pasar amb ells.

ANDRÒMINA: M'agrada per la sonoritat, perquè em sembla molt catalana i perquè no llenço mai res i tinc moltes andròmines.

ESQUINÇADES: Esquinçat sona a esparracat, però és més elegant. Sona a trencat, però és més precís. Sona a escaguitxat, però és més polit. Esquinçat sona a sí mateix, fort i sonor però, a la vegada, dolç i delicat mentre es diu. Esquinçat sona a roba que cau, a pell descoberta, a passió que neix i a sensualitat que desborda.

PORTOBELLO: del poema (NADAL A PORTOBELLO ROAD) ja que em porta molt bons records i em recorda la primera vegada que vaig estar a Londres Lan Tangi Bretanya

ESQUIFIT: M’agrada perquè defineix molt bé el que vol dir, una cosa que no arriba a la mida o sigui que és més que petit.

GÍNJOL: m’agrada aquesta paraula perquè, a més de tenir els significats de fruit i flors de colors vius, també té el d’estar content. No noteu que quan la pronuncieu, la seva sonoritat traspua alegria i optimisme?

MIXTURA: en un món on cada vegada hi ha més barreig i mescles de tot tipus, aquest mot recobra tot el sentit. Em recorda un amic que ens va deixar, ja fa uns anys, i que escrivia llavors: “L’Univers, senyors, és el que hi ha. I tant si ens agrada com si no, vivim en el barreig i la mixtura...”

DESMAI: m’agrada aquesta paraula quan es refereix a l’arbre que deixa caure les branques com si volguessin abraçar el terra. Com si es desmaiessin...

ROGALLOSA: La pròpia paraula ens recorda, quan la pronunciem, com d'opaca sona aquesta veu.

XIUXIUEGEN: del poema 'El tren'; l'he escollida per la seva sonoritat. A més a més d’això, la paraula xiuxiuejar te quelcom de complicitat i secretisme, en el bon sentit de la paraula. Porta a la ment la nostàlgica imatge de nens entremaliats, o el dels amors adolescents, quant tot es xiuxiueja a cau d’orella, per a que ningú senti les nostres paraules.

NIT: és inseparable del dia, és el repòs i l'expectativa.

COLLITA: no és per com sona sino pel que vol dir. Es el treball , la dedicació, el temps,el resultat,l'amor. Tots collirem alguna cosa, i de nosaltres mateixos dependrà el finalment collirem.

PRINCIPIS: M’aboca a reflexionar d’un munt de coses baix els codis ètics i morals de vida.

CRIDA SALVATGE AL PLAER DEL LLOP: Del poema Nadal a Portobello Road. Aquesta frase em suggereix la passió salvatge del llop udolant a la lluna en la profunditat d’un bosc. I que li diu el llop a la lluna? Caldria tornar al nostre 'jo' salvatge per poder saber-ho.

PENSAMENT: M’agrada especialment la subtilesa que amaga aquesta paraula, especialment dins l’expressió “a això li manca un pensament” 

El concurs ha finalitzat moltes gràcies a tots els participants.

El proper 5 de març , a les 12 h, a l'Aula Màster del Campus Nord, es donarà a conèixer el guanyador del JOC la teva paraula i, per tant, la paraula guanyadora. Així mateix es farà entrega del premi corresponent.

Fins llavors MOLTA SORT!